Edat Mitjana

Origen de Gata

L’origen del municipi de Gata es remunta a l’època musulmana, a voltant de l’any 1023, sent en aquesta època una alqueria musulmana que fins 1030 no tenia cap Cap Islàmic, estant lligada directament al Rei de Dénia, ABU MUYAHID.

Ja en 1030 va aparèixer com a Cap Islàmic de Gata un musulmà AL BEYANADIR.

En 1075 vivien a Gata 300 habitants, dels quals van anar minvant a causa d’una epidèmia de còlera que va fer que els habitants emigressen a Alcoi a la recerca de millors condicions de salut.

Per aquest desolador incident la Colònia musulmana de Gata es va veure minvada i fins ben entrat l’any 1110 disposava tant sols de 60 habitants. Però el Rei de Dénia volia promoure aquesta reduïda població àrab i va a establir una Escola d’Art Ceràmic que va captivar a molts musulmans de la muntanya. A més de l’escola de ceràmica hi havia també un altra escola de filosofia islàmica.

Amb la popularitat que va tenir aquesta Escola, la població musulmana es va desenvolupar de tal manera que en 1180 tenia més de 600 habitants que vivien en tribus al voltant d’on avui en dia hi ha l’església.

En 1239 es van produir uns enfrontaments entre el cabdill AL AZRAQ (amo del regne de Dénia, ja que havien desaparegut els Reis Musulmans) i les tropes cristianes del Rei Aragonès Jaume I, i ja en 1244 Jaume I va acordar amb el cabdill AL AZRAQ i el 10% dels musulmans es van convertir al cristianisme per por de perdre les seues terres mentre que un alt percentatge es van mantenir ferms a la seva religió islàmica, però acordant respecte i convivència mútua entre ambdues bandes.

Però els cristians no van respectar aquest acord i a l’abril de 1248 va tenir lloc un cruel combat lliurat als voltants de Gata, estant al front el cabdill musulmà AL AZRAQ i al capdavant dels cristians ARNALDO FERNÁNDEZ DE TARAZONA, resultant vençuts als cristians.

En 1200 les tropes cristianes reforçades pel Bisbe de Tortosa i pel Senyor de HIJAR atacà aquesta zona i el cabdill AL AZRAQ va haver de fugir.

Llavors el Rei Aragonès Jaume I donà la població de Gata al noble aragonès GASPAR DE HIJAR, que va governar Gata durant més de 400 anys. El 13 abril 1486 el rei Ferran el Catòlic va concedir el Títol de Duc de Hijar al Senyor de Gata, anomenat Juan Fernández de Hijar i Aragó, però a causa del poc interès demostrat amb aquest títol, el rei Felip II en 1599 va elevar el títol de Ducat de Hijar a Gran d’Espanya.

Els Senyors de Hijar van ser amos i senyors de Gata i a més van ostentar la Senyoria de Sollana i Monòver. L’últim Senyor de Gata va ser el novè Duc de Hijar, renombrat Pere d’Alcantara Fadrique Fernández de Hijar i Abasta de Bolea, i va ser el gran Feu de Sollana i de la Reial Sèquia del Xúquer en 1767.

En 1526 els musulmans residents a Gata es van rellevar contra l’ordre del rei Carles I el qual els obligava a batejar-se, pel que es van unir al poblat musulmà de Pedreguer i Xaló i després de diversos enfrontaments van haver de fugir i refugiar-se al castell de Pop, on es van salvar.

Més tard, per intervenció del Marquès de Dénia van ser perdonats i van tornar a les seues respectives residències però en 1609 quan es va produir l’expulsió dels musulmans d’Espanya, el 40% dels residents de Gata es van convertir al cristianisme.

Finalment el Senyoriu de Gata va passar a mans del Comte d’Almodóvar a 1697 per haver-se casat el fill del Duc de Hijar amb la filla del Comte d’Almodóvar, però després de l’expulsió dels musulmans, Gata va quedar despoblada durant alguns anys. El Senyor es va quedar sense rebre les rendes dels seus vassalls. Els camps es van quedar erms, les sederies i l’artesania del margalló i l’espart es van abandonar.

Lo mismo pasó con las panses que dejaron de exportarse a Europa y Àfrica del Norte, donde eran muy preciadas.

Translate »